SNORKEL

“O lo que es lo mismo: no cambiamos el mundo porque por las tardes no nos venía bien.”

Text: Albert Boronat
Direcció: Aleix Fauró
Sala Beckett 2015

Text seleccionat per la Fundació SGAE per a l’edició de textos teatrals Teatro Autor Exprés

“Lejos de aquí, ahora mismo, atrapada por las corrientes del Océano Pacífico Norte, flota la Isla de Plástico. Un millón cuatrocientos mil quilómetros cuadrados de basura totalmente inconsciente de su significado que sencillamente se deja mecer por las olas y desteñir por el sol. No le exijáis más. El plástico no tiene conciencia de comunidad ni sentido del ocio. Se limita a ser, sin saberlo, un símbolo a la deriva…”

Sinopsi

Com convidats que ningú no coneix, acabats d’arribar a una festa que ja s’ha acabat però tot i així optimistes i ridículament pacients. Aquesta obra potser parla de nosaltres, aquells dels qui no parlarà mai ningú. Nosaltres, que escurem el cul de les ampolles i pessiguem amb un dissimul ridícul les restes del pastís que d’altres no han volgut. Nosaltres, que allà drets vora la porta observem sense pressa les taques enganxifoses sobre la moqueta i les arribem a trobar boniques. Nosaltres, que no entenem…que fins i tot odiem, la física quàntica.

Aquesta obra potser parla simplement de persones que es troben i es reconeixen mútuament com a membres d’una mateixa espècie i es somriuen perquè saben que un cop acabada la festa ja no hi ha res perdre…

Snorkel es una clatellada irònica a la nostra manera de viure, a la manera de relacionar-nos entre nosaltres i també com a espècie, amb la Terra que ens acull. Un text brillant amb personatges que viuen les nostres vides, que sobreviuen perseguint la pastanaga d’una festa que, ho volguem acceptar o no, ja s’ha acabat.

La premsa ha dit