SNORKEL
“In other words: we didn’t change the world because afternoons just weren’t good for us”
- Text: Albert Boronat
- Directed: Aleix Fauró
- Sala Beckett 2015
Awarded by Fundación SGAE for new dramaturgies edition Teatro Autor Exprés
“Right now, somewhere afar, caught by the currents of the North Pacific Ocean, floats the Plastic Island. One million four hundred thousand square kilometers of garbage totally unaware of its own meaning just bobbing along, oblivious to any community or leisure sense. Without knowing, it just turns out to be a symbol adrift…”
Like some unknown guests they just come crashing into a party which is already over, but that doesn’t bother them – they are still optimistic and ridiculously patient. This play might speak about us, the ones no one will ever talk about. The ones who drink the last drop from the very bottoms of the bottles and shamefully pinch the leftovers of a cake some other people didn’t want. Us, the ones who stand next to the door and observe the sticky stains on the carpet and even manage to find them beautiful. The ones who do not understand, who even hate quantum physics.
This play might speak about people who find each other and mutually recognize themselves as members of the same species and then smile to each other because they know that once the party is over there is nothing left to lose…
Snorkel is an ironic slap upside the head to the way we live, the way we relate with each other and the way we relate with the planet that hosts us. A brilliant text full of characters who live our life, who survive by chasing the carrot on a stick from a party which, whether we want it or not, is already finished.
Press mentions
“Amb humor gamberro i absurd Snorkel qüestiona una societat de consum incapaç de canviar el rumb”
“La mescla Boronat-Virgueria funciona.”
“ Un autèntic manifest sobre la mediocritat de la vida actual.”
“El bonisme de les estrelles de Hollywood (…) emblema de la lluita contra el canvi climàtic. Demolidor.”
Videos
Creative team
Author
Albert Boronat
Directed by
Aleix Fauró
Dirrection assistants
Elena Martín / Oscar Llobet
Cast
Isak Férriz, Javier Beltrán, Marina Fita i Isis Martín
Lighting design
Anna Espunya
Scenic design
Margherita Mantovani
Sound design
Cesc X. Mor
Choreography
Patrícia Bargalló
Costume design
La Virgueria
Photography
Anna Miralles
Graphic design
Oscar Llobet
Executive director
Marina Fita
Media
Neus Molina
Rehersal videos
Elena Martín
Vídeo
Isak Férriz (Las Prod. de Rupert)
Production
La Virgueria
Financial support:
“Un segell propi, un teatre en què les idees passen a través del cos dels intèrprets.”
“Un Black Mirror de carn i ossos que posa els pèls de punta perquè es dirigeix a l’arrel d’un sentiment que és molt reconeixible per a tothom: L’amor romàntic com a destrucció de la vida, el “viure feliços per sempre” com a prohibició i inhibició del que sentim realment. Una reflexió sobre l’amor, les relacions i les desigualtats.”
“El muntatge resulta elegant i misteriós, i sap captar molt bé l’interès dels amants del gènere. A més, la seva estructura de narració inversa, planteja un trencaclosques estimulant que se suma a la crítica profunda. Una peça intel·ligent i complexa. ”
“ Medusa és, a més, una meravellosa experiència esteticodramàtica”
“L’ambient immersiu i oníric de l’obra queda especialment reforçat per la distribució del públic dins del sorprenent espai escènic, amb perxa, trapezi i piano inclosos, l’obra avança per les diferents històries dels fràgils entre cançons, diàlegs i acrobàcies fins a arribar al colpidor i combatiu monòleg final de Dora encarnada per Maria Pau Pigem. ”
“Hi ha espais que esdevenen màgics no per com son, sinó per les persones que els habiten. El Garitu n’és un bon exemple. La Virgueria ha fet art i política, no només en la història, sinó també amb el que la envolta.”
“… combina amb encert intel·ligència i tones d’ofici, poesia, estètica i discurs polític per regalar-nos una experiència intensa, colpidora, emotiva i profundament bella”.
“Una de les formes més atractives i poètiques de representar el gran Horror.”
