SNORKEL

“In other words: we didn’t change the world because afternoons just weren’t good for us”

  • Text: Albert Boronat
  • Directed: Aleix Fauró
  • Sala Beckett 2015

Awarded by Fundación SGAE for new dramaturgies edition Teatro Autor Exprés

“Right now, somewhere afar, caught by the currents of the North Pacific Ocean, floats the Plastic Island. One million four hundred thousand square kilometers of garbage totally unaware of its own meaning just bobbing along, oblivious to any community or leisure sense. Without knowing, it just turns out to be a symbol adrift…”

Like some unknown guests they just come crashing into a party which is already over, but that doesn’t bother them – they are still optimistic and ridiculously patient. This play might speak about us, the ones no one will ever talk about. The ones who drink the last drop from the very bottoms of the bottles and shamefully pinch the leftovers of a cake some other people didn’t want. Us, the ones who stand next to the door and observe the sticky stains on the carpet and even manage to find them beautiful. The ones who do not understand, who even hate quantum physics.

This play might speak about people who find each other and mutually recognize themselves as members of the same species and then smile to each other because they know that once the party is over there is nothing left to lose…

Snorkel is an ironic slap upside the head to the way we live, the way we relate with each other and the way we relate with the planet that hosts us. A brilliant text full of characters who live our life, who survive by chasing the carrot on a stick from a party which, whether we want it or not, is already finished. 

Press mentions

“Amb humor gamberro i absurd Snorkel qüestiona una societat de consum incapaç de canviar el rumb”

Justo Barranco, La Vanguardia 18-11-15

“La mescla Boronat-Virgueria funciona.”

Martí Figueras, Masteatro, 21-11-15

“ Un autèntic manifest sobre la mediocritat de la vida actual.”

Ramon Oliver, Recomana.cat, 1-12-15

“El bonisme de les estrelles de Hollywood (…) emblema de la lluita contra el canvi climàtic. Demolidor.”

Jordi Bordes, El punt Avui, 22-11-16

Videos

Creative team

Author
Albert Boronat

Directed by
Aleix Fauró

Dirrection assistants
Elena Martín / Oscar Llobet

Cast
Isak Férriz, Javier Beltrán, Marina Fita i Isis Martín

Lighting design
Anna Espunya

Scenic design
Margherita Mantovani

Sound design
Cesc X. Mor

Choreography
Patrícia Bargalló

Costume design
La Virgueria

Photography
Anna Miralles

Graphic design

Oscar Llobet

Executive director
Marina Fita

Media
Neus Molina

Rehersal videos
Elena Martín

Vídeo
Isak Férriz (Las Prod. de Rupert)

Production
La Virgueria

Financial support:

logo-icec

“Un segell propi, un teatre en què les idees passen a través del cos dels intèrprets.”

Justo Barranco, la Vanguardia.

“Un Black Mirror de carn i ossos que posa els pèls de punta perquè es dirigeix a l’arrel d’un sentiment que és molt reconeixible per a tothom: L’amor romàntic com a destrucció de la vida, el “viure feliços per sempre” com a prohibició i inhibició del que sentim realment. Una reflexió sobre l’amor, les relacions i les desigualtats.”

Albert Martí, La Directa Cultura.

“El muntatge resulta elegant i misteriós, i sap captar molt bé l’interès dels amants del gènere. A més, la seva estructura de narració inversa, planteja un trencaclosques estimulant que se suma a la crítica profunda. Una peça intel·ligent i complexa. ”

Ivan F. Mula, Teatre Bcn.

“ Medusa és, a més, una meravellosa experiència esteticodramàtica”

Juan Carlos Olivares, La Vanguardia.

“L’ambient immersiu i oníric de l’obra queda especialment reforçat per la distribució del públic dins del sorprenent espai escènic, amb perxa, trapezi i piano inclosos, l’obra avança per les diferents històries dels fràgils entre cançons, diàlegs i acrobàcies fins a arribar al colpidor i combatiu monòleg final de Dora encarnada per Maria Pau Pigem. ”

Jaume Forés, Núvol.

“Hi ha espais que esdevenen màgics no per com son, sinó per les persones que els habiten. El Garitu n’és un bon exemple. La Virgueria ha fet art i política, no només en la història, sinó també amb el que la envolta.”

Laura Ulldemolins, Recomana.cat.

“… combina amb encert intel·ligència i tones d’ofici, poesia, estètica i discurs polític per regalar-nos una experiència intensa, colpidora, emotiva i profundament bella”.

Gemma Moraleda, Somnis de teatre.

“Una de les formes més atractives i poètiques de representar el gran Horror.”

Martí Figueras, Núvol

PRESS