ARBRES

“La vida no hi cap dins les paraules.
Però jo aleshores encara no ho sabia”

Text: Marc Artigau
Direcció: Aleix Fauró
Sala Beckett 2014

Text seleccionat per la Fundación SGAE per a la edició de textos teatrals Teatro Autor Exprés

En un racó del bosc, entre petons i esgarrapades, sembla que la Lluna és atacada per la seva parella. L’únic que ho ha vist és en Llorenç, que fa temps que la persegueix en secret. Amagat darrere d’un arbre, contempla l’escena i fuig corrents quan veu com la nit es precipita. Esbufegant, arriba al seu cotxe i, perdut pels nervis, en un mal revolt, té un accident. A partir d’aquí les vides de tots els personatges tombaran de manera irreversible, on les identitats es barrejaran i ja serà impossible saber qui és qui. “Mira al teu voltant. Tu i jo també som arbres. Potser podrits, potser malalts. Aquí, encara que no ho sembli, tot es mou”.

Sinopsi

El bosc és un espai semblant a l’ànima. Laberíntic, on un s’hi pot perdre fàcilment i al mateix temps, també un pot gaudir de la bellesa del paisatge i de la foscor dels camins. Arbres és un conte de principi a fi. Un conte explicat pels seus propis protagonistes. A vegades des de la narració verbal, d’altres des de l’explicació física dels sentiments i les sensacions que experimenten els tres personatges i d’altres des de l’escena quotidiana, viscuda apassionadament i espiada per uns espectadors que se senten dins d’un bosc, amagats rere els arbres. Arbres parla de la identitat, de l’atzar i de com la mentida és l’eina principal per viure. “El més important d’una història és allò que no s’explica”

La premsa ha dit