“El segell de La Virgueria no sols es nota en el seu teatre polític i social, sinó també en el seu teatre viu, impactant escènicament […] La Virgueria continua en forma i més que mai ens escup unes quantes veritats a la cara”

Martí Figueras – Núvol

“Cinc personatges anònims interpreten la denúncia amb una naturalitat brutal, fantàstics en la seva interpretació multidisciplinar”

Marta Gambín – El Nacional

“La gairebé hora i mitja de La punta de l’iceberg crida que el plaer ens fa poderoses, i el nostre cos (encara que aprenguem a odiar-lo sense saber ben bé com) ens ajuda a celebrar-lo. Una obra absolutament catàrtica i sanadora”

Gemma Delgado – Diari de Barcelona

“Un espectacle per a tothom, molt més revolucionari que certes peces morboses que l’únic que fan que és continuar banalitzant i mercantilitzant el desig.”

Andreu Gomila – Time Out

“[…] amb La punta de l’iceberg La Virgueria signa una peça que mou, i que obre un espai necessari i ric de possibilitats que abans han explorat algunes poques peces, com Els dies mentits de Marta Aran.”

Adriana Nicolau – El Temps de les Arts

“Un segell propi, un teatre en què les idees passen a través del cos dels intèrprets.”

Justo Barranco, La Vanguardia.

“Un Black Mirror de carn i ossos que posa els pèls de punta perquè es dirigeix a l’arrel d’un sentiment que és molt reconeixible per a tothom: L’amor romàntic com a destrucció de la vida, el “viure feliços per sempre” com a prohibició i inhibició del que sentim realment. Una reflexió sobre l’amor, les relacions i les desigualtats.”

Albert Martí, La Directa Cultura.

“El muntatge resulta elegant i misteriós, i sap captar molt bé l’interès dels amants del gènere. A més, la seva estructura de narració inversa, planteja un trencaclosques estimulant que se suma a la crítica profunda. Una peça intel·ligent i complexa. ”

Ivan F. Mula, Teatre Bcn.

“ Medusa és, a més, una meravellosa experiència esteticodramàtica”

Juan Carlos Olivares, La Vanguardia.

“L’ambient immersiu i oníric de l’obra queda especialment reforçat per la distribució del públic dins del sorprenent espai escènic, amb perxa, trapezi i piano inclosos, l’obra avança per les diferents històries dels fràgils entre cançons, diàlegs i acrobàcies fins a arribar al colpidor i combatiu monòleg final de Dora encarnada per Maria Pau Pigem. ”

Jaume Forés, Núvol.