Testimonios:

“El segell de La Virgueria no sols es nota en el seu teatre polític i social, sinó també en el seu teatre viu, impactant escènicament […] La Virgueria continua en forma i més que mai ens escup unes quantes veritats a la cara”

“Cinc personatges anònims interpreten la denúncia amb una naturalitat brutal, fantàstics en la seva interpretació multidisciplinar”

“La gairebé hora i mitja de La punta de l’iceberg crida que el plaer ens fa poderoses, i el nostre cos (encara que aprenguem a odiar-lo sense saber ben bé com) ens ajuda a celebrar-lo. Una obra absolutament catàrtica i sanadora”

“Un espectacle per a tothom, molt més revolucionari que certes peces morboses que l’únic que fan que és continuar banalitzant i mercantilitzant el desig.”

“[…] amb La punta de l’iceberg La Virgueria signa una peça que mou, i que obre un espai necessari i ric de possibilitats que abans han explorat algunes poques peces, com Els dies mentits de Marta Aran.”

«Un Black Mirror de carne y huesos que pone los pelos de punta porque se dirige a la raíz de un sentimiento muy reconocible para todo el mundo: el amor romántico como destrucción de la vida, el “vivir felices para siempre” como prohibición e inhibición de lo que sentimos realmente.»

«El montaje resulta elegante y misterioso, y sabe captar muy bien el interés de los amantes del género. Además, su estructura de narración inversa plantea un rompecabezas estimulante que se suma a la crítica profunda. Una pieza inteligente y compleja.»

«Un sello muy propio, un teatro en el que las ideas pasan a través de los cuerpos de los intérpretes.»

«Un segell propi, un teatre en què les idees passen a través del cos dels intèrprets.”

«Un Black Mirror de carn i ossos que posa els pèls de punta perquè es dirigeix a l’arrel d’un sentiment que és molt reconeixible per a tothom: L’amor romàntic com a destrucció de la vida, el “viure feliços per sempre” com a prohibició i inhibició del que sentim realment. Una reflexió sobre l’amor, les relacions i les desigualtats.”