Nosaltres  

Una virgueria és una cosa delicada, exquisida, ben feta. I aquesta és l’aspiració amb què neix la companyia: transformar les inquietuds i les sensacions en experiències teatrals delicades, carregades de poesia i de radicalitat en el contingut. Un contingut potent amb una plàstica pròpia desenvolupada durant els diferents espectacles de La Virgueria des de 2009, any de l’estrena de Si avui és diumenge demà és dijous, espectacle que va recórrer Catalunya i va superar la cinquantena de representacions. Allà neix el llenguatge de la companyia que, amb els anys i els successius espectacles, es desenvolupa gràcies a la dedicació i la creativitat d’un equip a la recerca de noves fórmules per arribar a l’espectador i modificar-lo.

Des de l’estrena de Si avui és diumenge demà és dijous a la Sala Trono de Tarragona, a la tardor de 2009,  i en temporada al Versus Teatre el 2010, la companyia ha anat creixent amb cada nou espectacle. L’hivern al cos, estrenada al Teatre de Ponent de Granollers i representada al Tantarantana de Barcelona l’any 2011, va suposar la consolidació d’un equip i d’una companyia que anàvem descobrint mentre avançàvem.

Creiem en la suma d’energies i el diàleg constant des dels diferents punts de vista de la creació escènica. En el treball en equip trobem la base a partir de la qual créixer i transformar la poesia textual en poesia visual mitjançant l’energia dels actors, la plàstica de la imatge i dels objectes, la música, els silencis i la força dels cossos. Els nostres espectacles són, sobretot, un viatge emocional que s’emporta els espectadors per retornar-los, ben remoguts, a les seves butaques tot just abans dels aplaudiments.

Els treballs de La Virgueria neixen de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que ens incomoda i/o ens commou de la realitat. És fer servir el teatre com un altaveu per donar presència a les nostres inquietuds que, alhora, ho són també del nostre públic. En aquesta línia estrenem 180º de cel, amb la reinserció dels presos com a tema principal, al Teatre Alegria de Terrassa,  coproduïda pel CAET, i en temporada al Teatre Tantarantana l’any 2012.

A cavall entre els anys 2012 i 2013, La Virgueria recupera un text escrit per Pablo Ley a finals de la dècada dels 80 i premiat amb el prestigiós premi Marqués de Bradomín, Paisaje sin casas, estrenada a Plataforma I+D de Barcelona i representada al Teatre Lliure la primavera de l’any 2013. És a partir d’aquest projecte que la companyia es proposa alternar els projectes de creació pròpia amb l’escenificació de textos d’altres autors, perquè tot plegat ens permeti seguir investigant en el llenguatge “virguero” que hem desenvolupat en els darrers anys.

La companyia estrena el 2014 dos espectacles a la Sala Beckett. El pes del plom és un text que proposa un viatge per l’entramat armamentístic i Arbres, de Marc Artigau, és un conte poètic sobre la mentida i les necessitats de les persones. I és que aquest és l’objectiu de La Virgueria, fer viatjar l’espectador per les nostres històries, per la nostra poesia, i establir un debat artístic i social amb aquells que ens acompanyin.

La Virgueria som l’Aleix Fauró, la Isis Martín, la Marina Fita, l’Oscar Llobet i la Patrícia Bargalló. Compartim una mateixa visió del fet teatral: creiem en un teatre compromès. Compromès amb la societat, però també amb la llengua, la cultura, la poesia, la bellesa, el risc i la provocació.

 

 


Col·laboradors

  • Isak Férriz (Las Producciones de Rupert). Vídeo.
  • Elena Martín. Vídeo.
  • El Puça. Banda Sonora.
  • Lluís Bòria (Estúpida Erikah). Banda Sonora.
  • Laura Mihon. Distribució.
  • Cesc X. Mor (Aimama!). Espai sonor.
  • Marc Artigau. Dramatúrgia.
  • Margherita Mantovani. Escenografia.