Et llegim a cau d’orella. Posa’t els auriculars i reviu els nostres textos!
6 résultats affichés
« La idea de que estaba llevando una vida totalmente gilipollas sin saber muy bien qué hacer para cambiarlo no dejaba de atormentarme desde hacía ya algún tiempo… »
El mític inici d’Snorkel (text d’Albert Boronat), ple d’humor àcid i d’existencialisme.
Amb la veu de Javier Beltrán.
« La Hermanna treballava al costat de casa. Venia de Suïssa. Jo aquells dies estava perdut. A vegades em perdo… »
Un monòleg de Com menja un caníbal, amb música de Clara Peya.
Amb la veu de Guillem Gefaell.
« Cualquier día / voy / me pillo un coche / y dejo que me lleve hasta donde dé de sí / la gasolina. / Un paisaje sin casas. Cualquier lugar. »
Si tens ganes d’agafar el cotxe i deixar-ho tot, aquest és el teu podcast. De Paisaje sin casas (un text de Pablo Ley).
Amb la veu de Javier Beltrán.
« Em vaig quedar glaçada quan vaig veure la lluna dins el riu. No entenia perquè no estava al cel, com sempre. Havia caigut i ningú no semblava adonar-se’n. Em vaig preocupar. Estava a punt de despertar els meus germans quan una bola de foc va creuar el cel. »
Viatja a la infantesa de la Dora, a l’Espanya dels anys quaranta, amb aquest podcast de Com menja un caníbal (un text d’Isis Martín i Aleix Fauró).
Amb la veu de Maria Pau Pigem i música original de Clara Peya.
« El aplicador de tampón fue el último de los deshechos en llegar. Tras días a la deriva, el azar de las corrientes y el viento lo desplazaron lenta y definitivamente al rincón menos vistoso del lago. »
Amb un to irònic i poètic, aquest podcast d’Snorkel (un text d’Albert Boronat) tracta el tema de la contaminació de les aigües amb residus plàstics.
Amb la veu d’Isis Martín.
« Tres amigos han ido a pasar el fin de semana al lago para pescar, bañarse, abrigarse con una buena conversación sincera, beber unas cervezas y comer hongos alucinógenos. »
Una reflexió profunda al mig del bosc sobre la incapacitat humana de canviar les coses. Un podcast d’Snorkel (un text d’Albert Boronat).
Amb la veu d’Isis Martín.
