Showing all 6 results
“La idea de que estaba llevando una vida totalmente gilipollas sin saber muy bien qué hacer para cambiarlo no dejaba de atormentarme desde hacía ya algún tiempo…”
El mític inici d’Snorkel (text d’Albert Boronat), ple d’humor àcid i d’existencialisme.
Amb la veu de Javier Beltrán.
“La Hermanna treballava al costat de casa. Venia de Suïssa. Jo aquells dies estava perdut. A vegades em perdo…”
Un monòleg de Com menja un caníbal, amb música de Clara Peya.
Amb la veu de Guillem Gefaell.
“Cualquier día / voy / me pillo un coche / y dejo que me lleve hasta donde dé de sí / la gasolina. / Un paisaje sin casas. Cualquier lugar.”
Si tens ganes d’agafar el cotxe i deixar-ho tot, aquest és el teu podcast. De Paisaje sin casas (un text de Pablo Ley).
Amb la veu de Javier Beltrán.
“Em vaig quedar glaçada quan vaig veure la lluna dins el riu. No entenia perquè no estava al cel, com sempre. Havia caigut i ningú no semblava adonar-se’n. Em vaig preocupar. Estava a punt de despertar els meus germans quan una bola de foc va creuar el cel.”
Viatja a la infantesa de la Dora, a l’Espanya dels anys quaranta, amb aquest podcast de Com menja un caníbal (un text d’Isis Martín i Aleix Fauró).
Amb la veu de Maria Pau Pigem i música original de Clara Peya.
“El aplicador de tampón fue el último de los deshechos en llegar. Tras días a la deriva, el azar de las corrientes y el viento lo desplazaron lenta y definitivamente al rincón menos vistoso del lago.”
Amb un to irònic i poètic, aquest podcast d’Snorkel (un text d’Albert Boronat) tracta el tema de la contaminació de les aigües amb residus plàstics.
Amb la veu d’Isis Martín.
“Tres amigos han ido a pasar el fin de semana al lago para pescar, bañarse, abrigarse con una buena conversación sincera, beber unas cervezas y comer hongos alucinógenos.”
Una reflexió profunda al mig del bosc sobre la incapacitat humana de canviar les coses. Un podcast d’Snorkel (un text d’Albert Boronat).
Amb la veu d’Isis Martín.